Un llibre de la selva

Quan un vell botànic llegeix a l’estudi un llibre de tapes vermelles, sorgeix de les pàgines un ocell de paper que li farà viure una aventura per una selva màgica on experimentarà diferents transformacions –es rejovenirà i es metamorfosarà en diferents animals–. Aquest és l’argument del primer llibre de Fernando Vázquez, dissenyador gràfic argentí que va decidir fer un gir professional per dedicar-se al dibuix i a l’animació.

Un llibre de la selva neix a partir de les imatges guanyadores del Catálogo Iberoamérica Ilustra (Fundación SM i FIL de Guadalajara) el 2019. L’autor explica al seu web que les cinc il·lustracions presentades (Un pueblo en la selva, Llegada, La expedición, La casa del Chamán i La ceremonia) estan inspirades en el viatge per l’Amazones del botànic estatunidenc Richard Evan Schultes, considerat el pare de l’etnobotànica. El jurat va destacar que l’obra de Vázquez «evoca el realisme màgic de manera experimental i contemporània», i aquest comentari bé podria aplicar-se al llibre resultant.

Vázquez crea un àlbum sense paraules a partir de la recreació d’aquestes cinc imatges, fent créixer la història per davant i per darrere i incorporant-hi elements màgics. Hi ha un gènere en les narracions gràfiques que relaten viatges extraordinaris quan els protagonistes travessen portes a altres mons, que poden ser onírics, paral·lels o fantàstics. A aquests universos s’hi pot accedir per portes amagades, quan se somia o gràcies a estris màgics com eines de dibuix o llibres, com és aquest cas.

Hi ha dos tipus d’autors/lectors d’àlbums sense paraules (i de narracions, en general): els més «racionals», a qui els agraden les històries «rodones» i, per això, ofereixen/necessiten totes les peces del trencaclosques narratiu per poder reconstruir-les, i els autors/lectors més «postmoderns», que no necessiten aportar/trobar el sentit de tots els signes (en aquest cas exclusivament gràfics) i gaudeixen proporcionant/vivint sensacions. Un llibre de la selva agradarà a aquests últims.

Les imatges de Vázquez són exuberants en la forma i el color, són estímuls visuals atractius i suggeridors (la coberta n’és un bon exemple), però, si som del primer grup de lectors, no ens acabarà de convèncer aquest viatge lisèrgic, perquè ens falta la clau per poder interpretar la història. L’adjectiu lisèrgic és intencionat; recordem que l’homenatjat doctor Schultes va estudiar plantes i fongs psicotròpics i al·lucinògens i els seus usos rituals.