Un mur amb un forat

En Jan i els seus amics viuen en un poble a un costat del mur; la Marian viu al poble de l’altre costat. Els grans els prohibeixen apropar-se a aquella frontera que els separa: segons el que els han dit els governants respectius, a l’altra banda hi trobaran tota mena de perills, gent estranya que només els pot portar problemes i malalties. Afortunadament, dos dels grans motors de la infantesa, la curiositat i l’inconformisme, els permetran vèncer la por, desafiar els prejudicis dels adults i descobrir que els estrangers no són més estranys que els veïns del replà i que cal ser crític amb allò que es dona per sabut.

Un mur amb un forat ens transmet un missatge que no és estrany en la literatura infantil, però que en aquest cas queda lluny de sonar repetit. La narració es va descabdellant de mica en mica, amb una trama de ritme constant i digerible, sense escarafalls ni focs artificials i amb els bons ingredients dels contes rodons. A partir d’un cert moment, els capítols van avançant mostrant-nos una realitat quasi simètrica a banda i banda del mur, talment un mirall que ens retorna la imatge de l’altre com si fóssim nosaltres mateixos. Una manera il·lustrativa d’explicar com de semblants podem ser uns i altres, encara que sovint hi hagi barreres (emocionals, mentals, socials i, fins i tot, de vegades materials, com el mur de la història) que ens facin difícil reconèixer-ho.

Amb un llenguatge ric, amb sentit de l’humor i un xic d’ironia, Enric Lluch, escriptor amb una llarga trajectòria, ha escrit una novel·la d’aquelles que tenen el regust de les bones rondalles, tant per la forma com perquè ens convida a reflexionar sobre temes essencials, que no hauríem d’oblidar mai si volem viure en societats pacífiques i democràtiques, basades en la confiança i la transparència.