Un nen a la platja

La coberta i les guardes inicien la narració d’aquest àlbum, situant-nos subtilment darrere un nen assegut a la sorra contemplant el mar. Aquest locus amoenus serà l’escenari recurrent de la vida del protagonista. És allà on cada dia arriba el pare després de pescar; és allà on coneixerà en Kai, un amic japonès que no oblidarà mai; és allà on cada dia s’atura a observar. El temps passa, el nen es fa gran, però l’escena es perpetua al mateix indret, amb totes les seves variants i intensitats de llum oscil·lants. 

Un nen a la platja és un àlbum de ritme lent que convida a ser contemplat. Les dobles pàgines representen majoritàriament les platges de l’estret de Gibraltar, on l’artista va néixer, i potser les de Segur de Calafell, on viu en l’actualitat. Les il·lustracions de Luciano Lozano són sensibles i permeten respirar. Aquestes inclouen pocs personatges i pocs detalls. Contràriament, els espais oberts són representants per múltiples tonalitats de blaus i de blancs que desdibuixen imatges, silencis i records. L’obra inclou múltiples referències poètiques, cinematogràfiques, culturals i autobiogràfiques. La voluntat de Lozano de traçar un espai íntim —com el d’Agnès Varda a La plage— queda impresa a través d’aquest poema visual, en el qual s’inclouen records i sensacions presents que retornen i ressonen com les onades del mar. 

Al final del llibre s’ofereix una guia de lectura amb les claus autobiogràfiques i algunes definicions de mots provinents de la cultura nipona, per la qual l’autor està completament fascinat. No sorprèn que Un nen a la platja fos seleccionat entre els millors llibres per l’Ibbycat de l’any passat, ja que és una creació sensible, en una edició ecosostenible, que s’ho val.