Un os a contrarellotge

Fromental i Jolivet són un dels duets més estables de la literatura infantil francesa. Fa més de deu anys que els vam conèixer amb el seu magnífic àlbum 10 petits pingüins, i des de llavors ens han regalat altres títols –entre d’altres, la paròdia dels relats d’Arthur Conan Doyle El misterio de huesópolis, que malauradament només tenim en castellà)– on l’humor, la mescla de ficció i no-ficció, el gust pels jocs de paraules i d’imatges i una composició molt gràfica de la doble pàgina apareixen com a elements recurrents de la seva poètica.

Un cop més, amb Un os a contrarellotge ens trobem davant d’un àlbum de gran format on el blanc de la pàgina deixa pas a composicions dinàmiques i canviants que ritmen el relat, juntament amb els textos rimats de Fromental (que no s’han aconseguit mantenir del tot a la traducció catalana). Els interiors de la casa on habita aquest os i els espais urbans pels quals transita (que tant li agrada dibuixar a Jolivet) se’ns apareixen de forma fragmentada i sintètica, i d’aquesta manera es potencien les accions, els malentesos i els problemes d’un os que mai arriba a temps perquè no sap llegir les hores.

L’àlbum comença a un ritme frenètic (tot i la tranquil·litat de l’os) i es va alentint des del moment en què el protagonista aprèn a llegir les hores, i amb això a mesurar el temps. Un relat de ficció que es planteja també com un joc per aprendre, amb l’os, a llegir el temps, i per adonar-nos que, al cap i a la fi, potser no cal córrer tant com fem!

Una proposta divertida i enginyosa on textos i imatges es posen a disposició no només d’una història ben contada, sinó també de la descoberta d’un dels aprenentatges que més encurioseix la infància: la mesura del temps.