Un pastís per a la Pepa Apetit

Pepa Apetit és una serp grandiosa a punt de fer cent anys. Per celebrar-ho fa un convit-parany en el qual tots els animals convidats van a parar a la seva panxa. El nus se centra en els sorpresos convidats i el seu intent de sortir-ne.
I aquest és un conte allargassat i previsible, que si bé es pot dir que està ben escrit, pateix de diversos mals. El principal és aquest estirament d’un argument que dóna per a un conte, per convertir-lo en un intent de novel·la, on hi ha un excés de descripció i de redundància que en certs moments provoca desencís i dispersió. Pensant en el possible lector, el llibre guanyaria molt si el text es fragmentés en capítols. Tant l’estil com el fet d’explicar la història d’una tirada, acompanyada d’una presentació atapeïda on no hi ha gaires espais buits, no en faciliten gens la lectura.
Les il·lustracions de Lluïsot accentuen el to humorístic i sarcàstic de la situació, encara que també pateixen l’estretor del disseny i el continent on s’ubiquen.