Una balada del mar del Nord

No és fins després d’un seguit de desconcerts encadenats que el lector comença a sospitar que Una balada del mar del Nord és una seqüela de la immensa trilogia La llum d’Artús, justament premiada i reconeguda.

La prosa suggeridora i l’arquitectura exigent amb què Portell ha bastit el relat saben recompensar el lector, que es mostra tan perdut al principi com Stil, el protagonista. Un protagonista que com a bon heroi perd la memòria, i també, si se’ns permet el joc de paraules, el nord.

A mesura que avancem en la trama, els elements es ressituen i establim la identitat Stil = Marc l’Anxova. La lectura, però, planteja un seguit d’interrogants, al nostre entendre insolubles o només explicables en part: per què l’ordre de disposició dels capítols no correspon al de lectura? Això implica que en acabar cadascun dels capitolets calgui anar a consultar l’índex per saber, per exemple, que el primer que hi llegirem correspon al capítol 29. Com és que el postfaci de la trilogia ha hagut de publicar-se en una altra editorial?

Una balada del mar del Nord es pot entendre si no s’han llegit els tres volums anteriors? Convidarà els lectors del petit volum actual a recuperar la història prèvia i viceversa?