Una batalla interminable

El punt més fort de la proposta és que els personatges canvien de forma quan, movent-se per la doble pàgina, travessen el llom del llibre. Seria un bon pretext estratègic per bastir un àlbum (el joc amb l’objecte llibre). Però, n’hi hauria prou, amb això, per poder parlar d’una obra reeixida?

Sd·edicions presenta així la col·lecció on es publica aquesta peça: «El Dodo Bobo», una col·lecció de contes fets per artistes de diverses disciplines i adreçats a lectors de totes les edats. Les il·lustracions d’aquests contes s’han de valorar des d’una perspectiva diferent a la de qualsevol llibre il·lustrat: per damunt de la perfecció formal o tècnica, hi ha la voluntat creativa i expressiva de l’autor, que ens proposa un viatge al seu món.

La perfecció formal o tècnica no garanteix un bon àlbum, però la voluntat creativa i expressiva de les persones que el fan (i aquesta voluntat hi és sempre), tampoc. Són dues coses ben diferents i complementàries, la intenció i l’execució de l’obra. Una no exclou l’altra, i és només el llibre acabat, davant dels ulls de cada lector, el que determina el seu equilibri.

En el cas d’Una batalla interminable, amb tot el respecte personal al món de l’autora, em sembla que ni la proposta narrativa (pobresa argumental, recurs als tòpics de princeses, prínceps, granotes, llops o porquets) ni l’execució tècnica (mancances de dibuix, de construcció de personatges, de tècnica d’aquarel·la o de color) estan a l’altura de l’esforç que suposa l’edició d’aquest àlbum de 80 pàgines.