Una carrossa en forma de carabassa

Sabíeu que, de tant en tant, quan no t’ho esperes, apareix una carrossa en forma de carabassa i s’emporta alguna de les vostres pertinences importants? Si n’éreu desconeixedors, no patiu! No és pas culpa vostra; només la poden veure els nens i nenes. Ara bé, si sou infants, obriu bé els ulls. Almenys, això és el que se li explica a en Joanet. Al nostre protagonista ja se li ha endut uns mitjons, un quadern, un hàmster, la seva mare i ara, també, el seu avi. Això el durà a anar modificant la llista de les coses importants que va escriure fa un temps.

La defunció de l’avi és la que inicia aquesta breu novel·la del prolífic i reconegut escriptor d’Algemesí Enric Lluch. La qualitat de l’autor es fa palpable a través de les imatges literàries que ens aporta –metafòriques i gairebé oníriques– sobre un tema delicat com és la mort i el dol. A més a més, aconsegueix mostrar-nos l’evolució d’en Joanet a través de la seva llista de coses importants, d’una manera molt subtil i que exigeix reflexió al lector. Insinua sense explicitar, i aconseguir-ho no és senzill. També cal destacar el text ric i, a la vegada, entenedor. Tot i això, l’obra queda una mica curta. La progressió d’alguns personatges adults, com el pare, és un pèl abrupta. Per altra banda, alguns capítols es poden fer repetitius, ja que giren al voltant del mateix eix sense aportar una mirada gaire diferent. Alhora, és un llibre amb profunditat i dirigit a un lector amb una certa expertesa. En aquest sentit, des del meu punt de vista les característiques il·lustracions de Mercè Arànega i l’edició no hi acaben d’encaixar del tot, ja que semblen enfocades cap a un públic més menut del que el text reclama.

En definitiva, una proposta correcta, ben plantejada i amb detalls prou interessants, però que no aconsegueix crear un conjunt del tot rodó.