Una cullerada de granotes

Una cullerada de granotes és la traducció de l’anglès d’una obra del 2022 escrita per Casey Lyall, autora d’algunes sèries d’èxit que no han arribat al mercat català, amb il·lustracions de Vera Brosgol, mereixedora d’una menció d’honor als Premis Caldecott, i autora de còmics com ¡Prepárate! (La Cúpula, 2021) i El fantasma de Anya (Astronave, 2019).

La imatge de la portada d’un televisor antic, amb antenes de banya, on s’anuncia el programa Cuina de bruixes, ens remet a l’estètica retro de sèries tipus Bewitched (Embruixada, 1964). I efectivament, la primera doble pàgina ens reafirma que la hipòtesi era correcta: estem a la cuina d’un plató de televisió i una càmera està a punt de gravar. Una bruixa, amb vestit i barret color bordeus, amb un nassiró punxegut i vermell i un aire alegre i segur, ens explicarà com elaborar la sopa de granota.

Comencem amb unes indicacions breus i clares, pròpies de qualsevol instrucció, acompanyades d’unes imatges estàtiques, de plans generals i mitjans. Però tot canvia quan arriba el moment de posar l’últim ingredient: les granotes. Ràpidament, l’infant s’adona, llegint la imatge, que l’adulta protagonista ha perdut el control. De res li servirà ser una bruixa! Farà veure que no passa res, però els seus moviments i expressions la delataran. El text també ens voldrà fer creure que tot està sota control, repetint la mateixa frase, però amb un canvi de verb significatiu: poseu les granotes a la cullera, agafeu les granotes, engrapeu les granotes, trobeu, atrapeu, perseguiu, caceu… Un text concís i ideal per ser llegit en veu alta, emfatitzant les frases repetides amb diferents modulacions de veu.

És evident que les autores dominen a la perfecció el ritme del relat, que va augmentant d’hilaritat fins a la sorpresa final, alhora que l’estructura i el disseny de les pàgines van perdent rigidesa: incorpora elements del llenguatge del còmic, multiplica la presència d’un mateix personatge per pàgina, canvia la paleta de colors. I com era d’esperar, no desaprofiten l’ocasió de jugar amb tots els elements de l’àlbum: des de les guardes fins a la contraposició de la imatge de la camisa del llibre amb la imatge de la coberta i la contracoberta.

Un cop llegit, la sensació que resta és que acabem de veure un gag televisiu, un slapstick o comèdia de clatellades, simple però eficaç.

Àlbum i altres relats il·lustratsHumorLlibres que experimenten amb el ritme i l’estructura