Una de nassos

Vermell, negre, blanc: poques vegades amb tan pocs colors s’aconsegueix un llibre tan expressiu. Composició, textures, ritmes, combinació de plànols i expressió de rostres i mans componen una història visual plena de suggeriments.
Els dibuixos, sempre a la pàgina dreta, i el text, a l’esquerra, no pretenen trencar cap convenció a l’hora de compaginar ni cap lectura esbiaixada. No obstant això, podem considerar aquest petit llibre dins la categoria dels àlbums, que, com sabem, no tenen un denominador comú pel que fa a grandàries, a compaginacions o temes.
La història és senzilla, ben explicada, amb un final una mica previsible, sobre una nena que té un nas vermell i rodó que l’avergonyeix perquè és diferent del de tothom. La descoberta dels pallassos de circ apunta un futur en què el seu nas és un avantatge. Com es pot veure, una conclusió que s’apunta al corrent omnipresent de la LIJ actual: el respecte a la diferència. Tanmateix, una esplèndida complicitat amb la il·lustració.