Vulèvulà

El llibre comença a la tardor. Hi ha una nena que ha perdut un ésser estimat i el busca pertot arreu. El temps passa, arriba l’hivern i seguim la cerca per la casa, el camp i on faci falta. Quan arriba la primavera, té lloc el retrobament i el final. Un text sense gaires complicacions però que als lectors se’ns presenten certs dubtes sobre què estem buscant realment i per què.
Les il·lustracions són d’una volguda senzillesa, jugant només amb combinacions de negre i vermell sobre fons blanc, i un traç perfilat amb negre, que doten el dibuix de força expressivitat amb pocs elements. Una imatge bonica i fàcil d’arribar a molts lectors, però la història no està ben articulada i no s’acaba d’entendre realment què ha volgut comunicar-nos.
Hi ha el personatge d’una nena, una marieta —que es allò que busquem—, però la nena també sembla ser com una nena-marieta i aleshores vola… i tot plegat, allò que semblava tan senzill esdevé un garbuix un xic complicat.