Vull dormir!

Amb les mateixes característiques de la resta de la col·lecció —lletra de pal i petit passatemps a la solapa— aquest relat, més anècdota que no pas conte, narra com s’ho fa el geniüt protagonista per agafar el son després que una rastellera de sorolls l’hi hagin impedit. Sobretot, fa molta gràcia la interjecció que emet el personatge per demostrar el seu mal humor, que serveix tant per endevinar-ne el caràcter, com de cortina entre episodi i episodi.
Les il·lustracions es mouen en una gamma reduïda de colors i fan visible la procedència dels sorolls. Tot plegat és una mica magre, i potser hi falta més grapa, sobretot al text, però compleix correctament amb els objectius de la col·lecció.