Xala, va!

Els talent shows televisius proliferen d’uns anys ençà. En la seva defensa es pot argumentar que aporten valors positius, com el de la superació personal i el gust per la feina ben feta. Aquesta novel·la hi incideix, cosa que està bé, i s’inspira en una història versemblant: la renovació cíclica i generacional, via càsting, de les integrants d’un grup de música femení, les Xala, va! (si no vaig errat, el model en què s’inspira fa referència a una amanida de fruita). Malgrat tot, els personatges d’aquesta història coral, protagonistes o no, no coneixen conflictes significatius ni transcendents (per exemple, música moderna versus música clàssica o girl power versus nois). El lector, presumiblement lectora, coneixerà les vicissituds de diverses noies que, per raons diverses i totalment comprensibles, volen accedir a cantar en el seu grup preferit. Veurem i viurem els nervis, les estratègies i els pactes necessaris per satisfer aquesta il·lusió. Emocions a dojo, com correspon a la televisió del segle XXI. Però el desenllaç em sembla sobtat i inversemblant (no en faré spoiler!). I les lletres de les cançons d’aquest hipotètic grup, que apareixen arreu de la novel·la, s’insereixen en la lleugeresa general que l’anima i són només políticament correctes.