Núria Parera
Vaig néixer en una família nombrosa, l’hivern de 1972. He crescut entre els carrers de la ciutat de Barcelona i els camps d’una masia, a Sant Cebrià, al Montnegre. Els estius me’ls passava voltant en bicicleta o bé enfilada dalt d’un arbre (una vella mimosa, per ser exactes) amb un llibre a les mans. La natura i la lectura sempre han estat el meu refugi. I l’escriptura, és clar. Ja de ben petita creava les meves històries, i per això vaig tenir clar que volia estudiar Periodisme, Dramatúrgia i Guionatge. M’encanta escriure reportatges, obres de teatre i sèries de televisió. Però el que més m’omple és perdre’m en els meus mons imaginaris i sortir-ne amb un conte. No sempre ho aconsegueixo, però, quan passa, em sento lleugera i feliç, igual que el protagonista d’El gran salt quan s’enlaira amunt, molt amunt.
