Bessones

Tenint com té l’autora d’aquest llibre una germana bessona, és gairebé segur que les anècdotes que s’hi descriuen les ha viscut en la pròpia pell. Perquè sonen molt autèntiques. Això de ser físicament calcada a una altra des del mateix moment de la naixença mereix ser explicat didàcticament i positivament, amb tots els seus pros i els seus contres, i aquesta sembla la intenció d’aquest títol, un xic massa lineal pel que fa al text, i molt interessant en la seva presentació gràfica, on s’utilitzen dos colors bàsics, el vermell i el blau, per designar una i altra protagonistes i allò què fan o senten.

Es tracta d’una obra senzilla, plausible, sincera i llisa, ben resolta, que sense aspirar a esdevenir un clàssic, com ja ho són Les Tres Bessones de Roser Capdevila, fa el seu fet.

Llàstima que la seva publicació hagi coincidit, dins el mercat català, amb l’aparició d’un altre títol de continguts i objectius similars, fet per Germán Machado i Mercè Galí (Jo soc l’altre. Litera Libros, 2021) que provoca una major empatia lectora. Són coses que passen…