Cançó de bressol per a un huracà i altres contes dormilegues

Fidel a la seva cita anual, l’editorial tarragonina Piscina, Un Petit Oceà, presenta un nou llibre singular que continua enriquint un catàleg on tot podria dir-se que està «fora de col·lecció».

Joan Rioné –sota el nom de Joan Faldilles– repeteix tàndem amb l’il·lustrador Armand, després de l’èxit amb l’àlbum Un mitjó diferent a cada peu (2014). Aquesta vegada presenten un recull de contes breus que giren entorn de la son, i en què, tot i no tractar-se d’un àlbum, la part plàstica i de maquetació continua sent d’una importància cabdal.

El llibre inclou vuit contes de dues dobles pàgines cada un. En les dues primeres trobem tot el text del conte encabit dins una bafarada, acompanyat d’una imatge d’una escena lectora. I en les dues pàgines següents, una il·lustració a sang que intenta copsar l’essència del conte que acabem de llegir.

Si el llibre s’hagués publicat en un format clàssic, de text amb tipografia petita més una il·lustració que l’acompanyés, estaríem parlant d’un recull de contes divertits, un pèl surrealistes, plens de llistes i amb un to entre poètic i casolanament entranyable. I potser això seria tot, i déu n’hi do.

Però els autors han anat més enllà i s’han empescat aquest doble nivell de lectura visual que sembla fer un homenatge a l’art de llegir en veu alta. Per una banda tenim les il·lustracions grans de l’Armand, que usant la tècnica digital ens proposa un joc d’estampació a partir de tres colors (que descobrim gràcies als tres puntets que acompanyen cada títol).

Però si ens fixem en les pàgines del text i de l’escena lectora, hi podem reconèixer diferents models familiars: dos pares i tres fills, dues mares i un nadó, un avi amb un nét… però també un desconegut que llegeix a uns refugiats o una nena que llegeix als seus propis monstres nocturns. El llibre dins el llibre, la lectura compartida i també la importància de la paraula, plasmada amb una tipografia volgudament gran, saltant-se els marges del que sol ser habitual.

Les aclucades d’ullet, coincidències, jocs visuals… ens obliguen a estar alerta, a jugar, a rellegir, amb la sospita que encara ens queden coses per descobrir.