Cors de gofra

Fa dos anys, l’editorial Nórdica, amb un catàleg per a adults consolidat, de clàssics il·lustrats i edicions pulcres i acurades, iniciava una línia de literatura infantil amb la novel·la Tània Vall de Llum de la noruega Maria Parr (Fiska, 1981), un dels referents literaris del seu país.

Ara torna a apostar per una obra de la mateixa autora, Cors de gofra. La novel·la està protagonitzada per dos infants que són veïns i amics inseparables, en Trille i la Lena. Plegats, viuen aventures quotidianes, com ara una baixada en trineu desenfrenada, o el rescat d’una ovella perduda, i trapelleries innocents en el seu entorn rural, com la simulació de l’arca de Noè amb la barca i els animals d’un oncle susceptible d’enfadar-se amb facilitat. A cada capítol, una peripècia, una vivència.

Podríem etiquetar la novel·la com a costumista. Ens apropa a la quotidianitat dels habitants d’un petit poble noruec a través de la mirada d’en Trille i l’espontaneïtat de la Lena, però és una realitat que queda lluny de la dels nostres infants, i sobretot de la narrativa que pobla els llibres que es publiquen en l’actualitat aquí. Llegint-la, he tingut la sensació de tirar enrere, d’estar davant d’una obra que lligava amb la realitat de poble de quan jo era infant i de les lectures d’antany. He tingut la sensació de tornar a la lectura de l’inoblidable Pippi, encara que amb una mica menys de força. Allò que cus les aventures dels  protagonistes és el pas del temps i la vida amb tots els matisos, des d’allò més hilarant fins a allò més dramàtic, amb un ritme més aviat tranquil i una energia subtil per tibar les ganes dels infants. L’edició segueix la bona línia de l’editorial, encara que amb algun error tipogràfic, embolcallada per les adients il·lustracions de Zuzanna Celej.