Un cistell de cireres. Set contes petits per fer-nos grans

Aquest llibre inclou set contes «petits» i té un objectiu didàctic explícit: ha de ser llegit per pares i fills de forma conjunta i ha de donar peu a una reflexió sobre aspectes del creixement personal i la millora de les dinàmiques familiars. Després de cada conte hi ha tres apartats que, suposadament, ajudaran en aquest sentit.

El primer conte ens parla d’un nen que té rebequeries quan no se satisfan els seus desitjos immediats, fins al punt que un dia prendre l’aspecte d’un cocodril. El tema clau és com han d’actuar els pares per posar límits als fills. Al conte es descriu la situació reiterada en la conducta del nen. La solució arribarà a partir d’una acció de la mare, que ofereix una llibreta al fill on apuntar tots els seus desitjos. Aquesta acció respon a una mena de teràpia molt senzilla que permetrà que l’infant controli els seus desitjos i aprengui a postergar les satisfaccions en el temps. La fórmula dels altres sis contes es repeteix gairebé calcada per als diferents casos i temes que s’aborden.

En el recull d’històries, crida poderosament l’atenció que, allà on es vol destacar l’èxit que representa assolir l’autonomia per part de nens i nenes, el protagonisme en la solució dels conflictes recau (almenys en sis dels set contes) en allò que fan i ofereixen els adults a partir de receptes que són gairebé infal·libles. I cal afegir que en tots els contes el que es troba a faltar és la literatura, entesa en el sentit de tensió narrativa, de profunditat emocional, d’intensitat imaginativa, de personatges que creixen o s’enfonsen des d’un conflicte interior i a l’hora de superar obstacles significatius.

El llibre es promociona des de la coberta com una obra de l’autora del best-seller Educar sense cridar, amb la qual cosa se’n preveu el contingut: són contes en la línia del publicitat manual de convivència.

Les il·lustracions, a càrrec d’Albert Arrayás, es limiten a subratllar alguns elements del text. Aporten la característica senzillesa i tendresa poètica dels seus dibuixos aquarel·lats, però sense afegir cap element narratiu, i sense aportar a l’escriptura textual res més que una decoració vistosa.