L’interrogant gegant

Eulàlia Canal (Granollers, 1963) ha escrit un nou conte que s’emmarca dins el seu estil i manera de fer habitual, proper a la lògica i al punt de vista de l’infant. Amb sensibilitat i una prosa clara, sense artificis superflus, reprèn la voluntat de parlar de la guerra a primers lectors, com ja havia fet a La nena que només es va poder endur una cosa (Animallibres, 2014). Si en aquella ocasió, però, el to emprat era el pòetic, ara Canal ha inventat una petita aventura que amaga una trama més complexa, amb certes dosis de misteri, un punt d’humor i molt d’enginy.

Tres germans passegen per la neu, prop de casa, quan els sorprèn el vol d’un avió de guerra. Per sort, un afortunat i atzarós malentès els salvarà d’un possible bombardeig.

Canal mai oblida que escriu per explicar-nos una història, cosa que semblaria òbvia, i a més té l’habilitat de crear personatges que, en poques pàgines, es tornen molt propers als lectors. Segurament per això és autora d’algunes de les obres de narrativa infantil més interessants dels darrers anys a casa nostra. I segurament per això l’editorial Animallibres li ha fet el regal de convertir el seu conte en un llibre il·lustrat de gran format.

Algú podrà pensar que l’afer de l’interrogant és poc creïble. No és el meu cas. Jo només tinc dubtes sobre si l’autora hauria arrodonit o matisat una mica més el text si el llibre s’hagués publicat en format de novel·la.

En tot cas, el treball d’il·lustració de Sebastià Serra és espectacular i multiplica enormement l’efecte final del llibre. L’il·lustrador desplega tots els recursos de punts de vista, canvis de plans, zooms, per aconseguir el ritme que exigeix l’aventura. Alhora, per ser fidel al to i la voluntat del text, renuncia a explotar el joc de contrastos del blanc de la pàgina, el fred i la cruesa de la guerra, contraposada al caliu protector familiar, a la pau. Al contrari, Serra banya tota la història amb una calidesa reconfortant, que, com buscava Canal, ens permetrà compartir el llibre amb els més petits, introduint des de la calma un tema que, malgrat que no ens agrada, forma part de la nostra realitat.