La sorra del rellotge

Maria Enrich, professora de Secundària i autora de diverses obres de literatura infantil i juvenil, signa La sorra del rellotge, novel·la que narra una etapa de la joventut de l’àvia de la Gal·la i la Patrícia. Les germanes troben el diari personal de l’àvia després de la seva mort i quan el llegeixen van descobrint el context familiar i històric dels anys 60 a Vilamitjana: la repressió de l’època franquista, el masclisme i la manca de llibertat de la dona, la prohibició del català i el naixement d’un nou tipus de pedagogia activa a les escoles catalanes. La novel·la té diverses similituds amb la biografia de l’escriptora, fet que li permet descriure escenaris i situacions de manera versemblant.

L’àvia Montserrat decideix agafar les regnes de la seva vida quan s’adona que el seu promès i la seva família la sotmeten; a mesura que la novel·la avança per la joventut de l’àvia, en paral·lel explica també episodis breus de la vida de les dues germanes, entre els quals destaca un episodi actual de violència de gènere que pateix la Gal·la, que deixa clar que el masclisme és una xacra que tristament segueix vigent.

El ritme és àgil; l’estructura, correcta, i el llenguatge, senzill. La novel·la no arrisca en cap aspecte i en alguns punts (com el retrobament de les noies amb l’antic promès, el canvi de tarannà gairebé sobtat de l’àvia i el llenguatge emprat per les joves Patrícia i Gal·la) a la novel·la li manca credibilitat.

El text ens dibuixa una època encara fosca, però que comença a estar il·luminada per l’esperança de recuperar les llibertats perdudes durant la dictadura franquista. Com passa en moltes altres obres juvenils d’argument similar, s’entén el valor històric de l’obra com a testimoni, però no aporta res de nou al panorama literari juvenil. I, també com moltes altres novel·les juvenils, inclou propostes didàctiques per a docents (cosa que no es dona tant en el cas de les novel·les per a infants, i mai en les que es dirigeixen als adults), element que fa sospitar que el destinatari real de la novel·la és el públic docent i no pas el juvenil.