De mercats

Miquel Puig Cuadau (l’Alcúdia, 1969) recull en aquesta obra una panoràmica per diferents mercats de la Comunitat Valenciana. La veu narradora és la d’una nena que aprofita la passejada per explicar-nos de forma amena diferents conceptes històrics, socials i artístics lligats a la paraula mercat: els oficis ambulants, què és una parada, els mercats d’interior, els ecològics, les fires, el mercat de la llotja, i fins i tot els supermercats dels centres comercials.

Per tal que totes aquestes explicacions no facin avorrida la lectura, l’autor fa que la narradora trenqui el fil de diferents maneres: interpel·lant el lector, explicant anècdotes divertides, recollint comentaris del seu avi o d’amigues de l’escola i, fins i tot, amb alguna rondalla.

El millor de la proposta és, sens dubte, la proximitat dels mercats que ens presenta, perquè en general els llibres infantils que aborden aquest tema ho fan parlant de mercats famosos del món i sovint amb una mirada superficial i idíl·lica.

Malauradament, però, hi ha diversos aspectes que fan que l’obra no acabi de funcionar, la majoria dels quals deriven del fet que el volum navegui entre la ficció i el llibre de coneixements. Només començar ja tenim cert desconcert perquè tot i que la coberta ens informa que el llibre és «Premi de no ficció infantil M. Dolores Català Amorós», la imatge que l’acompanya ens fa pensar més aviat en una obra de ficció. Un cop a dins, la confusió visual continua perquè se’ns barregen fotografies reals de detalls dels mercats amb les il·lustracions còmiques de José Fonollosa (Vinaròs, 1975). Evidentment, aquesta alternança no hauria de ser un problema, i és lícit perquè vol apropar l’obra al públic infantil, però el cert és que l’estil humorístic acaba traient veracitat al contingut. I això és una llàstima. Si per exemple obres el llibre per la pàgina 36, on s’il·lustra una rondalla escatològica i esbojarrada de Llorenç Giménez, es fa difícil imaginar que unes pàgines abans has vist una fotografia i una breu descripció arquitectònica de la Llotja de la Seda de València, patrimoni de la humanitat.

També és una llàstima que no s’hagi tingut més cura en l’organització interna del contingut. Perquè malgrat que és cert que la lectura seguida del relat és amena, informativament l’obra guanyaria molt si estigués més estructurada, amb alguns apartats, títols o fragments destacats, i un índex o sumari que permetés recuperar tots els conceptes que l’autor ha tingut l’encert d’explicar.