Divuit poemes vora el mar i un conte de lluna plena

Durant l’any 2024, a propòsit del centenari de la mort de Joan Salvat-Papasseit, han aparegut edicions que reprodueixen part del seu llegat poètic. És el cas d’aquest títol tan suggeridor: Divuit poemes vora el mar i un conte de lluna plena. Un llibre ben editat en un format quadrat molt agradable de manejar, amb tapa dura, guardes adornades i setinades i paper gruixut. Segueix la línia de Divuit poemes de Nadal i un de Cap d’Any amb textos de Joana Raspall (2013) i Divuit poemes de natura i un conte entremaliat, de Lola Casas (2021).

Montserrat Costas ha seleccionat els poemes i ha elaborat el pròleg: «Joan Salvat-Papasseit, el poeta que va viure jove». La tria és interessant i adequada, hi apareixen els textos més emblemàtics de l’autor i ens sembla remarcable que també s’hi hagi inclòs una prosa, molt poètica, d’Els nens de la meva escala (que es va publicar dins la revista La Mainada el 1921 i s’edità com a llibre el 1926, ja mort el poeta). Les il·lustracions d’Albert Arrayás són un gran encert, de to poètic, desprenen tendresa i tenen molta presència en el conjunt del llibre.

Per contra, ens sembla que hauria sigut interessant reproduir el conegut poema «Les formigues» en el format de cal·ligrama, tal com el va escriure el poeta, sobretot si tenim en compte que Papasseit va ser un dels introductors dels cal·ligrames a Catalunya. Al final, s’anoten recursos web on trobar els poemes musicats de l’autor i s’esmenta la «Procedència dels poemes». En aquest cas, ens manquen les dates de publicació dels títols i la informació sobre quins textos són fragments i quins, poemes complets. Malgrat aquestes consideracions, l’obra ens permet recuperar un dels nostres autors més estimats amb un conjunt de poesia i il·lustració ple de sensibilitat.