El cas de la fàbrica de la mort

El cas de la fàbrica de la mort, segon volum de la col·lecció «Filo&Sofia», manté les bones sensacions que ens va deixar L’assassí dels ossets de peluix. Als primers capítols, es recuperen llocs i personatges bàsics perquè la història es pugui llegir sense haver llegit el primer títol. La trama és fàcil de seguir i està explicada a través del Karlitus Marx, els pares del qual, membres d’una extensa família benestant, es desentenen dels negocis foscos dels seus parents. Abans de morir, el pare fa arribar un missatge al seu fill a través d’un amic, però poc després l’emissari és assassinat, en el que és el primer d’un seguit de crims al voltant dels negocis foscos de les fàbriques de la família Marx.

Cuca Canals ha creat de nou una novel·la entretinguda i amb un ritme que no decau gràcies a una combinació mesurada d’acció i diàlegs dels personatges, en una denúncia de les condicions laborals injustes que patien els treballadors, especialment les dones, a les fàbriques durant la primera meitat del segle XX. També es fa esment de l’ús inadequat que es va fer d’algun dels grans descobriments de l’època, com és el cas de la radioactivitat. Tot i això, no podem oblidar que es tracta d’una novel·la policíaca, i en alguns moments costa de veure com uns joves desvalguts com són els orfes de l’Acadèmia poden sortir-se amb èxit de la seva lluita desigual contra els personatges poderosos que mouen els fils ocults de la societat. Per altra banda, és una llàstima que, en el moment en què el protagonista es fa passar per una noia, es facin comentaris que, tot i tenir sentit en el context històric, reprodueixen estereotips de gènere que no són un bon model per als joves destinataris del llibre.