El desnuador d’embruixos

Frances Hardinge s’ha convertit en una autora de referència en el gènere de la fantasia per a joves. Entre d’altres, ha escrit novel·les tan diferents i de tanta qualitat com L’arbre de les mentides, La cançó del cucut, La veu de les obres i La llum de les fondàries. La seva darrera novel·la, El desnuador d’embruixos, està ambientada en un món imaginari, on hi ha en Kellen, que té l’especial i preuat do de desfer embruixos. Entre les persones a qui ha ajudat hi ha la Nettle, que havia estat convertida en ocell i que des que torna a tenir forma humana s’està amb en Kellen i l’ajuda. Amb ells viatja en Yannick, el germà de la Nettle, que encara està sota la forma embruixada d’una gavina. Mentre són a la presó per no desfer un embruix, reben un encàrrec a través d’un cavaller dels aiguamolls: han de viatjar fins a les Terres Feréstegues perquè algú està reclutant embruixadors amb una intenció desconeguda. Pel camí, en Kellen es troba amb un seguit de persones embruixades a qui ajuda. En la part final la trama es desplaça fins als aiguamolls de les Terres Feréstegues, on s’enfrontaran a una organització poderosa liderada per un personatge manipulador que utilitza els embruixadors per treure’n un profit personal.

En aquesta novel·la extensa, Hardinge reprèn alguns dels elements narratius que la fan particular, com ara la presència de personatges protagonistes amb una veu interior molt forta. Al seu costat hi trobem altres personatges molt ben definits i units amb el protagonista per llaços d’amistat que superen desavinences puntuals. També hi trobem éssers fantàstics originals, com els poderosos cavalls dels aiguamolls i els germanets, una mena d’aranyes cranc. A diferència de les dues novel·les anteriors, en què apareixien des del primer moment paisatges històrics i marítims molt potents, en la primera part de la novel·la no hi ha uns escenaris tan definits, però en la part final la creació d’ambients, en aquest cas al voltant d’uns aiguamolls, torna a ser captivadora. L’obra a més a més planteja dilemes morals que li donen un nivell d’aprofundiment molt remarcable. Un altre aspecte que la fa especial és la metàfora que s’amaga darrere el tipus d’embruix que fa el protagonista, que consisteix a desfer els llaços reals i imaginaris amb les persones amb qui es relaciona. Per tot plegat, ens trobem davant d’una excel·lent novel·la de fantasia i d’aventures molt recomanable.