No m’importa

Als personatges d’aquest catàleg d’emocions no els importa el que pensin els altres, perquè assumeixen la identitat, els orígens, el físic, el tarannà i els sentiments que experimenten.

Amb una edició curosa amb el medi i amb l’entorn, Elisa Ramon i Francesc Rovira recullen a No m’importa diferents situacions per ajudar nens i nenes a acceptar-se tal com són. El text és simple i repetitiu, per ajudar aquells que s’inicien a llegir sols. Les il·lustracions de Francesc Rovira, amb personatges afables i de nas enreveixinat, són el més atractiu d’aquesta proposta. Algunes escenes tenen reminiscències i picades d’ullet cap a altres àlbums, com Home de color de Jérôme Ruillier, les mise-en-page de Taro Gomi, o l’estil franc, intel·ligent i humorístic de Babet Cole. Llàstima que el propòsit de l’obra sigui massa evident i un pretext per treballar, tal com se’ns indica a la contracoberta, les emocions, el desenvolupament personal, la inclusió, la diversitat… I si fugíssim d’intencions editorials massa evidents i deixéssim als artistes escriure i crear lliurement?