El gegant de ferro

Ted Hughes va escriure aquesta narració —a mig camí de la distopia i la ciència-ficció— l’any 1968, i ara arriba en català en una excel·lent traducció de Marina Espasa. No és el primer cop que es pot llegir en la nostra llengua, però sí que és la primera vegada que a aquest relat fantàstic l’acompanyen i pràcticament envolten les il·lustracions de Chris Mould.

El protagonista d’aquesta novel·la —i el que dona nom al títol— és un enorme, descomunal, altíssim personatge, tot ell fet de peces de ferro, que ningú no sap ni com ni per què ha aparegut des de darrere el turó. Un noiet, en Hoghart, quan l’ha vist, se n’ha admirat més que no pas espantat, cosa que sí que han fet els grangers de la comarca, i d’aquí naixerà una relació més aviat tutelar, del noi vers el gegant, que serà generosament corresposta quan aparegui un altre monstre, alat, de dimensions encara més descomunals, vingut des de la constel·lació d’Orió. És a dir: el relat segueix l’estructura de la rondallística més clàssica, amb els personatges arquetípics de protagonista, ajudant i adversari, però actualitzats de tal manera, ubicats en indrets tan aparentment reals i propers —i, en aquesta versió, il·lustrats i embolcallats tothora per les il·lustracions de Mould— que el llibre és, gairebé, una novel·la gràfica que sap mantenir constantment l’interès dels lectors.

Sigui benvinguda la nova versió d’aquest ja clàssic text anglès, per a major gaudi i plaer dels lectors preadolescents, perquè manté intacta, si no augmentada, la tensió, la intriga, el misteri i l’anhel pacifista que sempre l’ha impregnat.

NarrativaCiència-ficcióLlibres que experimenten amb la imatgeLlibres que experimenten amb els personatges