El Grinch de Sant Jordi. El monstre de la Diada

L’any 1957 l’escriptor americà Dr. Seuss publicava How the Grinch stole Christmas. Amb els anys, aquell personatge de nova creació que odia el mercantilisme i la carrincloneria nadalencs ha guanyat fama i el seu nom ha acabat essent el mot emprat per designar qualsevol tipus de personatge malagradós i que passa de tot.

Al protagonista d’aquesta narració gràfica, un tal Quim, també li passa el mateix, però no pas per Nadal, sinó per la Diada de Sant Jordi, amb tota la corrua de gent que vol signatures, i la premsa fent preguntes estúpides, i ningú que llegeixi res que valgui la pena, i… –(Uf, va dir ell)– no triga ni quaranta pàgines en convertir-se en un grinch monstruós de pell aspra i dents esmolades que treu foc pels queixals.

A partir d’aquí la ferotge i mordaç ploma d’Oriol Malet i la sagaç i crítica veu de Jair Domínguez aconsegueixen fer passar per la picota una de les festes més magnificades de casa nostra, que, evidentment, i cada dia més, està esdevenint un malson per als autors, els editors, els periodistes i, per què no dir-ho?, els lectors.

No deixa de ser paradoxal que sigui justament un equip d’autors mediàtics els qui posin en solfa aquesta paròdia satírica, divertida i molt crítica, que posa, amb humor, els punts sobre les i de dIada, de Sant JordI i de llIbre, per a major plaer dels adolescents i els adults que el llegeixin sense prejudicis.