Million reasons

En aquesta novel·la juvenil romàntica ambientada a Miami Beach es narra la història d’amor i les desavinences constants entre la Jody, una noia que comença el curs a un nou institut, i en Cameron, descrit com «el guaperes que té molt mal caràcter». La novel·la està amanida amb petites subtrames d’amistats traïdes i la justificació en forma de passat tràgic del comportament del protagonista masculí, seguint el patró «hate to love» de personatges que passen de l’odi a l’amor. La música pop és present en diversos moments: en un llistat de cançons inicial, en el nom dels capítols i en el mateix títol de la novel·la, que pertany a una cançó de Lady Gaga.

Sempre és lloable que una jove autora catalana publiqui una obra, i més encara quan parlem d’un gènere amb molta demanda i sovint desprestigiat. Ara bé, en aquest cas el que s’ofereix és, per una banda, una imitació poc original de les novel·les juvenils romàntiques estatunidenques (farcida dels tòpics culturals propis), i per l’altra, amb un text poc reeixit quant a forma; la carència d’estructura interna, el ritme monòton i les fórmules repetitives quant a contingut i forma (per exemple, els problemes entre els protagonistes segueixen sempre el mateix patró; l’expressió «posar els ulls en blanc» és emprada exhaustivament). Potser té a veure amb això el format original de l’obra, escrita a la plataforma Wattpad quan l’autora tot just tenia quinze anys; en aquest sentit, té mèrit haver escrit una novel·la tan extensa (i que forma part d’una trilogia).

Quant a la construcció de personatges, són plans i estereotipats, i en alguns moments fins i tot incoherents (posem per cas l’animadora Candice, que passa abruptament d’un comportament a l’oposat). Especialment preocupant és la reproducció de comportaments masculins masclistes i la seva acceptació per part de la protagonista femenina, que no només ho tolera, és que a més es veu atreta per un protagonista que la menysté i la maltracta contínuament. Tot i algun cop d’efecte pretesament «feminista» que la diferencia lleugerament de novel·les obertament masclistes com After, la novel·la acaba perpetuant la idea que en una relació amorosa els insults, la gelosia i les baralles contínues són normals i el comportament violent i dominant masculí és una cosa desitjable.

Quant a la maquetació, tot i una tipografia correcta i un interlineat adequat, presenta uns marges laterals insuficients, cosa que dona com a resultat una taca de text deformada en el moment de la lectura.