El meravellós barret de la Maria

L’editorial Corimbo i Océano s’uneixen en una coedició que ens duu, per fi, la traducció en català d’un dels àlbums més emblemàtics de l’artista Satoshi Kitamura (Tòquio, 1956): El meravellós barret de la Maria, que des de 2015 tenim disponible en castellà de la mà d’Océano i que ara tradueix amb precisió Maria Lucchetti.

Kitamura ha estat guardonat amb centenars de premis, entre ells el Mother Goose Award, i és un dels il·lustradors més prestigiosos de la literatura infantil. Molts el coneixeran pel tàndem amb Hiawyn Oram en títols com En Ferran enfadat o En el desván, on ja podíem admirar el seu estil vibrant i imaginatiu, l’ús de la tinta i l’aquarel·la i la predilecció pel treball amb perspectives angulars i trencadores, que en aquest títol són més moderades malgrat que el treball de l’espai continua sent central.

En aquesta història, la Maria s’enamora d’un barret de plomes que veu en un aparador, però, com que no té ni un cèntim, no pot comprar-lo. El venedor troba la millor solució: regalar-li un barret invisible, meravellós, increïble! Un barret que canvia de mida, forma i color només amb la imaginació. La Maria, cofoia, paga amb els seus diners inexistents i reprèn el camí cap a casa, descobrint que els altres ciutadans també disposen del seu propi barret meravellós.

Una experiència que es desplega quan un adult —el dependent— coneix el llenguatge dels infants i està disponible per teixir un pont de complicitat. Les regles d’aquest joc compartit ens permeten materialitzar els pensaments, essent tots diferents segons el personatge amb qui ens creuem, la seva personalitat, preocupacions, inquietuds, desitjos i el moment en què es troba. No és fútil el detall de poder interferir i traslladar elements d’un barret a un altre barret, mostrant la influència que exercim en els altres de manera contínua, ni tampoc ho és la transformació constant en un flux incessable permeable a l’ambient.
Trobem molt encertada l’estranyesa i originalitat dels pensaments escollits, que defugen els llocs comuns i representen objectes tant concrets com metafòrics, així com la repetició d’alguns personatges al llarg de les pàgines que evidencien el fet de rumiar les idees durant un temps determinat (com el nen del vaixell). L’expressivitat de tots els transeünts i l’humor implícit a l’última escena acaben d’arrodonir una obra de capçalera.

Àlbum i altres relats il·lustratsFantasia