On vas, Rut?

Un bon dia, passejant amb el marit i la filla, la Marta topa amb el seu amor d’adolescència, en Kevin. Això la fa voler rememorar l’any en què es van enamorar, així que decideix desenterrar els diaris personals que havia escrit durant aquella època, una època en què, de cop i volta, la seva vida havia canviat per complet.

I és que la Marta era una noia amb una vida estable, tant des del punt de vista familiar com econòmic. De sobte, però, el pare perd la feina i ell i la mare se separen. Degut als problemes econòmics als quals s’enfronta la família, la Marta ha de marxar del pis on ha viscut tota la vida i oblidar-se de l’institut privat on anava a començar batxillerat. Canvia de barri i va a petar a un institut públic classificat com a centre de màxima complexitat, on no encaixa amb els seus companys. Per acabar-ho d’adobar, la Rut, la seva millor amiga, agafa la motxilla i marxa a viatjar pel món sense dir res a la família, i només envia algunes cartes de tant en tant a la nostra protagonista.

On vas, Rut? cau en l’estereotip més enquistat de les novel·les juvenils: la noia de casa bona que s’enamora d’un mala peça, en un moment en què la seva situació familiar no és gaire bona. Per aquest motiu, els personatges són especialment arquetípics. A més, tant la trama principal com la secundària es resolen de cop i volta, en un complet deus ex machina que fa que la Marta torni a la seva vida anterior per començar segon de batxillerat —gràcies a la nova feina del pare i a la reconciliació de la mare i ell—, mentre que la seva estimada amiga mor en un dels seus viatges. Si més no, la barreja de subgèneres narratius —que inclouen una introducció narrada, un text principal escrit en forma de diari personal i algunes cartes intercalades— s’allunya una mica de la majoria de novel·les amb adolescents perdudes i enamoradisses.