El meu papa

El petit protagonista d’El meu papa ens presenta el seu pare (per cert, per què no traduir «pare» en comptes de «papa»?) com un personatge meravellós: sap el nom de totes les plantes, és el més hàbil amb el joc de construccions, el que millor sap guarir els mals, el que juga més bé del món, és un mag, és un gran lector… és el millor del món!

Crec que podríem fer una bona guia de lectura amb llibres dedicats a les virtuts del pare. N’hi ha de tendres, d’irònics, de realistes… Aquest llibre que tractem s’aproxima, a parer meu, a un dels més reeixits: P de papá d’Isabel Minhós, però sense l’enginy i la concisió del llibre de l’autora portuguesa. Tanmateix, aquest és un llibre entranyable per regalar a un pare i per llegir-lo amb ell.

L’hem qualificat de conte, però caldria classificar-lo com a «llibre repertori», perquè es tracta d’una enumeració d’excel·lències del pare, sense cap trama que progressi de forma argumental, un tipus de llibre que està donant molt joc darrerament.