Mai de la vida et deixaria tirada

Gemma Lienas segueix mantenint un talent especial per trobar temes que interessen els joves i explicar-los a través de personatges en qui es poden sentir reflectits. En aquest cas, tres protagonistes s’alternen com a narradors en primera persona per explicar-nos una història amb un ritme que no decau fins al final. L’Eric i les bessones Maria i Agnès comparteixen estudis artístics i el somni de fer que la seva banda de música guanyi un concurs per a talents joves. La pressió a què se sent sotmesa l’Agnès per la seva timidesa fa que pateixi un brot psicòtic greu que la farà aterrar a ella i al seu entorn en una nova realitat.

Lluny de confondre el lector amb tres veus narratives, l’autora resol perfectament el repte escollint un triangle amb relacions molt estretes entre dues bessones i un noi que és el millor amic d’una i està enamorat de l’altra. Alhora, explica molt bé la connexió tan especial que tenen les persones bessones, aconseguint una versemblança que també es percep en el personatge del germà de l’Èric, un noi de deu anys amb síndrome de Down absolutament entranyable. La trama combina la lluita dels tres protagonistes per tirar endavant els seus projectes vitals: la música en el cas de l’Èric, la pintura en el cas de l’Agnès i el món dels youtubers en el cas de la Maria.

En algun moment l’autora vol apropar tant als joves els temes que tracta que pot arribar a tenir un to massa didàctic. Amb tot, la novel·la és valenta perquè tracta un tema tabú com és el de les malalties mentals entre els joves, presentant-les com a malalties cròniques que condicionen absolutament la vida de les persones que les pateixen.