El nan casteller

Presentat en gran format, però sense arribar a ser un àlbum, aquest llibre explica la història dels bessons Ona i Jan, que no paren d’enfilar-se per tot arreu, amb gran desesperació dels qui els envolten, fins que se’ls presenta el repte d’enfilar-se a un castell humà, fent d’enxaneta i acotxador respectivament. Amb el seu habitual estil desimbolt, Susana Peix sembla haver acceptat el risc d’escriure per encàrrec els títols d’una nova col·lecció que té el plus d’estar al servei d’un joc de construcció (elnantoys.com).

Si bé sempre s’han de respectar aquells llibres que arrelen els infants lectors catalans amb els costums del seu territori, cal ser prudent amb els elogis perquè almenys aquest relat també s’enfila com una mongetera, de pressa, de pressa, i arriba gairebé de cop i volta al feliç desenllaç final, com si això de fer castells fos una fita que s’obté en un tres i no res. És clar que els lectors desitgen que els protagonistes triomfin, però potser no cal escamotejar que el món casteller és un treball esforçat i d’equip, oi? En fi…  Deixant aquest escrúpol de banda, afegim que les il·lustracions de Marc Sardà resulten atractives i juguen amb estudiades composicions i angulacions, amb un bon joc d’ombres, textures i colors que atorga un molt oportú dinamisme a aquesta enjogassada peripècia.