El pirata que no sabia dir la R

Tot i que el títol i les il·lustracions ens indueixen a pensar que ens trobem davant d’una aventura de pirates, el tema del llibre va molt més enllà del món de la pirateria. El valent capità pirata té un problema que el fa ser la riota dels seus homes: no sap pronunciar la R. Un dia, la tripulació aborda un vaixell i fa presonera la princesa Margarida, que volen canviar per un rescat, però poc s’imaginen que gràcies al seu mestratge aconseguiran aprendre a llegir i a escriure, i fins i tot que el capità aconseguirà superar el seu rotacisme…

La història es desenvolupa amb una trama plana, a vegades inversemblant per un seguit d’elements anacrònics que fan que el conte, que té un final del tot previsible, trontolli. Així, si deduïm, per les il·lustracions, que la narració està ambientada en l’època de la pirateria dels segles XVI-XVIII, veiem que l’escriptora es pren alguna llicència històrica, ja que se’ns fa estrany pensar que, en una època en què les dones era improbable que anessin a la universitat, la nostra protagonista, una princesa, no només hi hagués anat, sinó que també hagués fet la carrera de logopèdia.

De la mateixa manera, el llibre apunta que «els pirates eren molt demòcrates», quan si per alguna cosa es caracteritzaven els pirates era tot el contrari.

D’altra banda, l’il·lustrador ha recreat amb encert una ambientació que realça la història, amb escenes dinàmiques i personatges pirates plens de tòpics que aconsegueixen la complicitat amb els primers lectors. També juga amb la R; així doncs, veiem un pop en forma de R, un capità pirata que se sosté en una R amb cara de preocupació, o un vaixell que com a bandera porta una R.

Un conte pensat perquè els primers lectors aprenguin la importància de l’esforç i la voluntat de superació.