El pitjor mestre del món

La relació entre l’alumnat i el professorat no és sempre una cosa fàcil. Tampoc ho és l’arribada d’un substitut, ni per al que arriba ni per als que ja hi són. Si, a més a més, el mestre nouvingut brilla per la seva severitat i inflexibilitat, la situació encara es torna més complicada. Doncs això és el que els passa a l’Enric i als seus companys de classe quan el senyor Jacint ha de marxar de l’escola. Esbrinar la manera d’endolcir el nou mestre de llengua és el que es proposen els nois i noies d’aquesta novel·la, tot i que sembla una tasca pràcticament impossible.

L’ofici del prolífic i multipremiat Jordi Sierra i Fabra es fa palès des de l’inici del relat. Un text àgil, ple de diàlegs i amb un vocabulari ric acompanya el lector. Els canvis en la veu narrativa (combinant la primera i la tercera persona) afegeixen un punt de complexitat necessària a l’obra. No obstant, la història no és del tot reeixida. Els personatges adults cauen en alguns tòpics que potser ja comencen a estar allunyats de la realitat actual. De la mateixa manera, l’edat suposada de l’alumnat no encaixa amb algunes de les seves actuacions i això pot provocar cert desconcert al lector. Per altra banda, l’opció escollida per resoldre el conflicte principal no és gaire original. Sona familiar que la solució per fer canviar el mestre exigent passi per ajuntar-lo amb la professora bona, tímida i solitària.

Els agraïments finals de l’autor poden aportar una obertura en la mirada de qui llegeix i ampliar una mica la seva experiència amb la lectura. Tot i així, malgrat alguns aspectes interessants, el llibre no acaba de funcionar en el seu conjunt.