El poble vertical

El protagonista d’El poble vertical viu feliç en una petita vila de muntanya, on té bons amics amb qui jugar, com en Joan, i veïnes en qui confiar, com la Rosita. Però un dia la seva mare troba una feina a la ciutat i s’hi han de mudar. El soroll de cotxes sembla deixar ben enrere l’agradable caliu del poble, però… i si fos possible trobar-lo també a la comunitat veïnal del bloc de pisos on viuen?

Vet aquí una senzilla història que s’explica a través d’un text planer combinat amb unes il·lustracions que cerquen estimular l’afectivitat del lector amb un estil molt expressiu, el qual pot resultar a vegades un pèl artificiós. Nayat Kaid i Carla Gallén compaginen text i imatge de diferents maneres –amb la utilització de recursos propis de l’àlbum i el còmic– per aconseguir una narració dinàmica i molt visual.

Tanmateix, tots aquests elements poden quedar eclipsats per l’evident –almenys des de la mirada de l’adult– càrrega moral que traspua el relat. Al catàleg infantil d’Edicions Bellaterra trobem diverses obres que posen en qüestió els valors predominants de la societat actual. En el cas d’El poble vertical s’endevina una crida a teixir xarxa davant de l’individualisme que sovint impera a les ciutats i al respecte mutu en una societat que és diversa. No dubtem de les bones intencions de l’obra, però cal advertir que la diafanitat dels seus propòsits pot minorar l’experiència literària.

Al final de l’àlbum trobem una petita guia que ens permet reconèixer algunes picades d’ullet a referents culturals que apareixen dissimulats en diferents il·lustracions; de cada referent, se’n proporcionen algunes informacions breus. Un joc interessant, però que reforça el caràcter didàctic de l’obra.