Les volves d’aquella neu

Llopis s’estrena en la narrativa juvenil amb aquesta obra escrita per encàrrec en què s’entrellacen dues trames: l’aprenentatge de la vida d’un grup d’adolescents d’un poble i un intent d’especulació urbanística amb corrupció política inclosa, basada en un fet real. Els protagonistes lluitaran per evitar que uns terrenys del patrimoni històric de la zona desapareguin sota les excavadores.
La formació filològica i la docència de l’autor es fan evidents. Per una banda ens trobem davant una obra ben escrita, que demostra un bon domini de la llengua; per l’altra, es reprodueixen situacions habituals entre els joves que van a l’institut explicades des de l’experiència directa. Ara bé, la història com a tal grinyola en diversos moments esdevenint poc creïble, tot i els personatges i fets reals que utilitza; per exemple, les el·lipsis que fan avançar el text a bon ritme són una rèmora a l’hora de fer creïbles esdeveniments com la mobilització de tot el poble, o bé el desequilibri entre l’evolució detallada dels sentiments afectius i amorosos dels adolescents i la poca maduració de la consciència que els impulsa a lluitar. Malgrat tot, és una primera novel·la correcta.