El regne verd

Torna Cornelia Funke amb una narració que fa olor de canyella, rosa, menta i gessamí. A partir d’un joc d’enigmes botànics, aquest relat ens descobreix un regne verd enmig de l’asfalt i desplega un seguit d’històries paral·leles viscudes per una constel·lació de personatges que, lluny de la seva terra d’origen, han pogut arrelar i treure flors.

La protagonista principal d’aquest llibre és una noieta de 12 anys amb un nom suggeridor: Caspia. Viu en un tranquil poble de Maine amb uns pares somiadors que decideixen traslladar-se a Brooklyn durant un estiu. D’entrada, la Caspia no n’està gens contenta, d’aquestes vacances. Però aviat descobreix que no cal viatjar lluny per viure aventures.

A mitjan segle xx, un botànic britànic va viatjar per tot el món acompanyat de la seva filla invident, la Rosalind. Durant el seu trajecte, van enviar cartes amb una desena d’enigmes sobre plantes a la seva filla i germana Minna. La descoberta d’aquestes epístoles, oblidades en una calaixera del pis on s’allotgen a Brooklyn, farà que la Caspia explori el seu nou veïnat i descobreixi un munt de coses sobre les plantes, les persones que conviuen amb ella al districte i sobre si mateixa.

En la seva recerca de respostes, la Caspia farà noves amistats que l’ajudaran a entendre que, de la mateixa manera que les plantes, les persones som diverses i aprenem a fer arrels a les comunitats que ens acullen. Fora de casa seva i de la seva zona de confort, la Caspia es qüestionarà qui és i quin és el seu lloc. S’enfrontarà a idees i sentiments nous, inclòs l’amor pels nois o les noies, i coneixerà històries d’esclavitud i dol.

La senzilla estructura narrativa de l’obra manté l’interès del lector mitjançant el plantejament successiu dels diferents enigmes, tot i que en certs passatges el ritme s’alenteix. Pel que fa al text, destaquem alguns tocs d’humor, com el curs de receptes de bruixes de l’edat mitjana al qual assisteix la mare de la Caspia. També els passatges poètics on la natura és el tema central. El grup de xat que manté la Caspia amb les seves amigues de Maine podria haver introduït certa multimodalitat i ser un element d’identificació, si no fos perquè no s’ha adaptat l’escriptura al nou codi habitual en els missatges de text, cosa que li resta versemblança.

Les il·lustracions intercalades i els marges del text donen aire al llibre i el complementen. El volum es clou amb un bonic glossari il·lustrat i una dotzena de receptes del regne verd.

Narrativa