El sembrador d’estrelles

No és senzill escriure una novel·la que pretengui parlar del dol que ha de passar un nen a causa de la mort del seu pare sense caure en tòpics. L’autor mostra ofici i saber fer i aconsegueix trobar recursos per evitar-ho. Tot i així, a vegades la història perd l’equilibri i es posa massa èmfasi en les històries paral·leles que passen a la vida d’en Tià.

La frescor dels diàlegs i el dinamisme que l’autor ha volgut transmetre amb la manera d’escriure s’agraeixen, però xoquen amb les constants espirals en els quals entra el protagonista quan s’imagina o somnia que està amb el seu pare, que fan que la història es torni repetitiva.

Pel que fa als personatges, cal dir que tots tenen una personalitat pròpia que els fa interessants i alhora permet empatitzar amb ells, sobretot en Tià i la mare, els dos que han de passar el dol. Un punt a part es mereix el misteriós senyor del parc, que aconsegueix mantenir la intriga fins gairebé al final i enriqueix la història. Cal destacar la valentia de l’autor i l’editorial a l’hora de tractar d’una manera tan directa i desimbolta problemes com la precarietat laboral o l’especulació de l’habitatge. També hem de felicitar-los per l’edició, acurada i amb tapa dura, i per l’encert de les il·lustracions.