Els 100 refranys catalans més animals

«A fam de llop, dent de gos.» Com que els catalanoparlants necessitem no perdre el nostre riquíssim bagatge lingüístic, de tant en tant apareix un refranyer, i aquest títol n’és el darrer. Mariona Cabassa hi ha aplegat tants modismes, frases fetes, embarbussaments, tirallongues, cançonetes i refranys com recordava haver sentit (i sent encara) en el seu entorn familiar, i ho ha il·lustrat amb el seu estil habitual, tan ben acolorit i nítid, en pàgines a sang. Tot gira al voltant dels animals, agrupats per temes, una mica a la manera d’Adrienne Barman –animals amb bigotis, amb ales, amb banyes…–, i ha presentat el text amb una breu explicació sobre l’ús que cal fer-ne (p. ex.: llepar-se els bigotis vol dir gaudir d’un àpat o una situació).

Una mica més de rigor filològic hauria anat bé perquè, si es fila prim, un modisme no és exactament un refrany, però tant se val, ja que el llibre no pretén tant entrar a les escoles (que també ho pot fer, és clar) com a les llars, si pot ser per ser llegit i comentat entre tota la família, i admirar-se’n, sorprendre-se’n o jugar-hi a pleret. I qui més en sàpiga, que més en digui o, com ens remarca la mateixa autora, «Qui vulgui peix, que es mulli el cul».