Els empantallats

Encara que sembli un contrasentit, la proliferació de les pantalles no és un exercici de llibertat, sinó que determina i coarta l’exercici de la fantasia. Hem vist en alguna ocasió pel carrer un cotxet de nadó amb un dispositiu habilitat per sostenir-hi un mòbil,  giny que la criatura aprendrà a manipular (i segurament hi desenvoluparà dependència) abans de parlar.

L’Aina (n’Aina en aquest llibre) canvia d’escola, i a la por i incertesa davant dels canvis de quan tens nou anys s’hi afegeix que els seus companys i companyes estan empantallats. La situació és més greu del que pugui semblar, ja que repeteixen tothora el mantra «Diode, molt més que un joc». I la ignorància suposa per a la nouvinguda l’escarni públic. Però això canvia quan descobreix una ànima bessona, en Jan, amb qui comparteix món(s) imaginari(s) que els ajuden a evadir-se, i també una tasca engrescadora i heroica.

La història narrada en aquest  segon volum de la sèrie Viatge al món de n’Aina (el primer es diu La reina dels embulls) reivindica la fantasia, la creativitat i la llibertat a l’hora de gestionar l’oci. No obstant això, des del nostre punt de vista el tot no qualla. Els infants que comencen quart de Primària normalment (i sortosament!) no tenen el nivell de tecnodependència que manifesten els companys i companyes de la protagonista. Tampoc, empantallats o no, se submergeixen en mons personals de fantasies desbordants, que semblen propis d’edats més primerenques. D’altra banda, caldria afegir detalls que ens grinyolen, com per exemple que el moix Bigotets parli, o frases d’una abstracció com ara «La reina és la por en persona, i s’alimenta d’inseguretats, dubtes i bloquejos» (pàg. 11). És a dir: s’alternen trets que corresponen a un estadi evolutiu més infantil amb una formulació que remet a l’adolescència. Unes pàgines més enllà (35), la protagonista s’atreveix (!) a interpel·lar uns adolescents absorts amb les seves pantalles. El difícil encaix de l’edat es manifesta novament a la pàgina 49: «I si resultava que era una nina massa infantil? Com se suposa que havia de ser una nina de nou anys?». La reivindicació del poder de la fantasia fa que els protagonistes accedeixin als seus mons interiors d’una manera sobtada, com qui accedeix a les golfes de casa, detall que també ens sobta.

Les il·lustracions, on hem vist referències intertextuals a Star Wars i a l’anime, són un bon contrapunt al text.

NarrativaAventures i viatgesFantasia