Els nens ferotges

És possible trobar una història on els dracs siguin els bons i els infants els malvats? L’Ona no l’ha trobat i es proposa crear-ne una ella mateixa. Ara bé, el procés  d’escriptura d’una obra no és tan senzill com sembla, tot i tenir clar el que es vol explicar. Sempre s’ha d’estar obert a retocs i modificacions proposades per aquells que tens al voltant. L’elaboració del relat de la nostra protagonista va avançant a mesura que llegim, de la mateixa manera que també ho fa la seva vida.

Aquesta novel·la és l’estrena de Marta Gibert. La periodista, i ara també escriptora, s’inicia amb una aposta valenta que uneix dues històries en una: la realista, on se’ns narra la vida de l’Ona, i la de caire fantàstic del conte que escriu la protagonista dins la pròpia ficció. Aquesta complexitat i el fet de col·locar uns personatges infantils com a malvats fan que el punt de partida de l’obra sigui interessant. Tot i així, la resolució de les dues línies narratives és una mica desigual. Gibert aconsegueix apuntar de manera subtil emocions i pensaments propis de la preadolescència sense explicitar-los, cosa que obliga el lector a interpretar. A més a més, el text s’equilibra entre moments àgils de diàleg i fragments més pausats, enfocats a la descripció i a la psique dels personatges.  Aquesta mirada, però, es dilueix una mica quan ens centrem en el conte que escriu la protagonista. El text és més abrupte, li manca certa versemblança i, en general, és menys rodó. No obstant, queda el dubte de si la intenció ja era aquesta des d’un inici, ja que en teoria està escrit per una nena de dotze anys. Si és així, cal dir que està ben aconseguit. Per altra banda, la manera de diferenciar les dues històries dins del llibre està ben trobada perquè és clara per al lector.

Una novel·la amb aspectes prou interessants que pot portar a diàlegs complexos. És d’agrair que, abans d’escriure el llibre, l’autora llegís molta literatura infantil i juvenil. Tant de bo tothom que s’inicia en aquest àmbit fes el mateix.