L’efecte Frankenstein

Una noia coneix un noi de manera atzarosa i immediatament es genera la guspira. Res de nou, a simple vista. Però si s’esdevé que el noi ha viatjat, sense pretendre-ho, des del passat al nostre temps, i si la noia, tot buscant-lo, queda atrapada dos segles abans, l’emoció està servida. Aquesta novel·la, guanyadora del Premi Edebé de Literatura Juvenil ara fa uns anys, planteja aspectes tan interessants com si és lícit mirar-se el passat amb condescendència i si l’obtenció de l’objecte del desig mereix pagar un peatge desorbitat: ancorar-se (literalment) en el passat. Un altre aspecte a destacar-ne és que, en certa mesura, L’efecte Frankenstein és una preqüela (terme serièfil!) de la novel·la quasi homònima de Mary Shelley. I encara més: en Max, l’adorable i antiquat estudiant de Medicina que li té el cor robat a la Nora del segle XXI, és, al cap i a la fi, «germà» del monstre de Frankenstein. Intriga, romanticisme en tots dos sentits del terme, xocs culturals i de valors, intertextualitat, novel·la policíaca i novel·la gòtica convergeixen en aquesta obra, una fita més en la trajectòria d’una autora tan reconeguda com Elia Barceló. A tall de conclusió, convé recordar també que el present volum és una reedició, i que a banda del Premi Edebé 2019 ja referit, també va obtenir el Mandarache i el Premio Nacional de Literatura Infantil y Juvenil 2020, entre d’altres (Premi Sarmiento 2020 a Galícia i Premi Kelvin 2020 al Festival Celsius d’Avilés).