L’home que fabricava caixes niu

Abans d’obrir-lo, L’home que fabricava caixes niu partia amb desavantatge per dos prejudicis generalitzats: l’escassa qualitat de la majoria de llibres autoeditats i la dificultat de lligar amb originalitat narració i coneixements en un mateix volum. Val a dir, però, que aquesta combinació d’homenatge al pare i manual d’alfabetització ambiental que han editat Javi Gómez (text) i Gemma Solà (il·lustració i disseny) aconsegueix superar força bé el llast dels dos prejudicis i posar-se a la línia de sortida amb altres llibres amb una editorial solvent al darrere.

L’home que fabricava caixes niu —un títol que, com ens expliquen en els extensos annexos del final, s’inspira en el clàssic de l’activisme ambiental de Jean Giono L’home que plantava arbres— comença explicant la història d’en Paco, pare de l’autor, que va emigrar del camp a la ciutat. Allà hi té ocells engabiats perquè li recorden el seu poble, però amb el pas dels anys, i gràcies a l’acompanyament del fill ambientalista, en Paco aprèn que l’amor per la natura i les gàbies són incompatibles. El protagonista, ja avi, inicia una croada de sensibilització a favor de la riquesa ornitològica urbana sobretot a partir de la construcció de caixes niu per afavorir la biodiversitat. Les pàgines finals aporten materials diversos, com ara instruccions per construir una caixa niu, altres consells sobre com ajudar els ocells del nostre entorn, més informació sobre les citacions incloses al text o l’educació ambiental, així com la dedicatòria al pare, a qui posa com a exemple que tots tenim el poder de millorar la nostra vida i la dels altres a partir de canvis petits i quotidians.

El text de L’home que fabricava caixes niu respon a la seva missió motivadora i divulgativa: sense ambigüitats, reforçant les obvietats per insistir en el missatge —«Papa, mira! Aquells ocells que volen semblen més feliços que els que estan a les gàbies!»—, i amb una narració lineal esquitxada de citacions cèlebres i noms d’ocells en negreta. Senzill i sense cap voluntat literària, funciona millor en els annexos documentals, adreçats a adults o a lectors joves més experimentats.

Gemma Solà ha contribuït al volum amb unes il·lustracions digitals de tons suaus que posen especial atenció a la reproducció dels ocells i ocupen bona part de les dobles pàgines, on la composició va variant. En coherència amb el text, el llenguatge gràfic sembla més còmode en el vessant informatiu, però cal destacar també la inclusió d’algunes picades d’ullet, com els cameos de Félix Rodríguez de la Fuente o John Muir.

Les guardes, il·lustrades amb una guia dels ocells més abundants al nostre entorn, i la claredat infogràfica dels annexos posen de manifest el bon ofici de Solà com a dissenyadora. En efecte, la qualitat de l’edició, amb una tria acurada dels papers i la impressió, arrodoneixen un llibre que acompleix la seva doble missió d’homenatge i motivació naturalista, sense cap pretensió artística al darrere.