Els secrets de Heap House. Trilogia Iremonger: Llibre I

L’extensa i estranya família Iremonger viu en una enorme i babèlica mansió enmig de l’abocador més gegantí de Londres, atesa per un exèrcit de criats que viuen confinats a les plantes inferiors. La característica més rellevant d’aquesta poderosa família és que tots tenen un objecte de naixement que resta lligat a l’individu al llarg de tota la seva vida. En Clod Iremonger, un jove membre de la família, té la facultat d’escoltar les misterioses veus que surten dels objectes… I quan la Lucy Pennant, una nova i rebel minyona, arriba a la mansió, es desencadenen una sèrie de fets que faran trontollar la rígida estructura familiar dels Iremonger.

Edward Carey ens ofereix el primer volum d’una trilogia amb aires victorians, que recorda una mica els ambients fantàstics i foscos recreats per Neil Gaiman o Tim Burton. Ens trobem amb un ampli ventall de personatges retratats de forma minuciosa, que representen les mil cares de la peculiar família Iremonger. La novel·la aborda, des d’una òptica fantàstica, aspectes com la lluita de classes, la llibertat individual, la crueltat i la hipocresia, l’amistat, l’amor i molts temes més: és una novel·la polièdrica que fa reflexionar sobre com són les persones, com es relacionen i com habiten els espais.

L’estil cercat per l’autor pot resultar barroc per a algunes persones: la redundància en alguns fragments, el detall exhaustiu en les descripcions i la gran varietat de personatges, caracteritzats meticulosament, poden no agradar a tothom. Aquest efecte, afegit a un ritme parsimoniós (que s’alleugereix cap al tram final), exigeix força paciència al lector, però el resultat és veure’s immers en l’univers únic i original de l’autor, que ha fet de l’ambientació de la novel·la un marc on els personatges encaixen amb precisió. La traducció d’Elena Martí hi ajuda, oferint un vocabulari ric, divers i concís.

En la línia de la feina habitual de Blackie Books, l’edició és de molta qualitat, amb una maquetació immillorable i una coberta que s’adiu perfectament al contingut. Cal mencionar les inquietants i obscures il·lustracions del mateix Edward Carey, que faciliten al lector submergir-se en el món de l’autor i l’ajuden a situar-se en la miríada de personatges.

En resum, una novel·la que potser no encaixa amb tots els gustos, però a la qual no es pot negar la personalitat pròpia i la cura posada en els aspectes literaris, i amb un desenllaç que mantindrà els lectors que hagi atrapat a l’espera de la segona part.