Rauc, la granota més feliç del món

Una granota viu feliç saltironejant entre nenúfars fins que és atacada per una cigonya afamada, que se li cruspeix tres dits de la pota del darrere. Després de l’accident ja no és capaç de fer cabrioles com abans i va pansint-se en un racó de l’estany. El que no sap és que la seva condemna arribarà a ser la seva salvació.

L’argument és senzill, literal i, tractant-se de Werner Holzwarth, pare de la Talpeta, un pèl rebaixat de perspicàcia. El text, breu i sense gaires floritures, queda ben integrat dins la imatge i està pensat per ser llegit en veu alta indicant sons i onomatopeies, i remarcant en majúscula i amb un canvi de tipografia els noms dels protagonistes —en Rauc i la Cigonya— en la majoria dels casos. El conjunt és correcte però no arriba ni a emocionar ni a contagiar rialles, malgrat que la traducció de Patric de San Pedro i Roser Rimbau manté, això sí, ritme i pulcritud.

Però si hi ha un aspecte a destacar són les il·lustracions d’Emilio Urberuaga, que ja des del joc de les guardes ens deixa els ulls esbalaïts. En especial el tractament de degradats del cel i l’aigua, pintats amb guaix i pastels, denota una gran sensibilitat i un tractament de la lluminositat exquisit que no deixa dubtes de la destresa d’un il·lustrador consolidat. Els diferents canvis que pateix un mateix paisatge contenen la temporalitat de la història, però també fan de les postes de sol i les albades desbordants el reflex de l’estat d’ànim que impregna cada doble pàgina —el cel vermell de núvols negres que tenyeix el moment crític del relat, per exemple, impactarà el lector, que podrà preveure que «es vessarà sang»—. En aquest cas, l’elecció del paper setinat juga a favor de la intensificació dels colors.

Àlbum i altres relats il·lustratsLlibres que experimenten amb la imatge