En Joan i els ocells

L’escriptora asturiana Mónica Rodríguez, que ja té una extensa i reconeguda bibliografia, a En Joan i els ocells ens mostra un fragment de la infantesa de Joan Miró, tal com ja havia fet amb la de Federico García Lorca a la novel·la Las cosas de Federico (Milenio, 2020).

En aquesta obra, contraposa la foscor i la seriositat que pobla i que constreny la ment, l’actitud i la vida del petit Joan quan és a prop del pare a casa seva, a Barcelona, amb la lluminositat i l’alegria que pobla el món de la seva àvia a Mallorca, on va a passar l’estiu. El pare li imposa l’«ordre i mètode», que és el que a ell li ha funcionat per tirar endavant el seu negoci, i també vol que en Joan sigui brillant en els estudis, que no es distregui i que esdevingui un bon enginyer, en un futur. L’àvia dona ales a la seva imaginació, als ocells que habiten els seus somnis, i l’incita a incidir en el dibuix, en la mirada, en l’art.

En Joan i els ocells és una novel·la breu, senzilla, narrada amb delicadesa i un to marcadament poètic, que és un instrument ideal per fer-se una idea de la forja d’un artista, concretada aquí en la de Joan Miró, i per conèixer un aspecte atractiu de la seva trajectòria. A estones, sembla una novel·la massa directa, que es focalitza amb precisió en els aspectes que narra, però que en cita d’altres que es desitjaria que l’autora desenvolupés una mica més i que anessin més enllà del simple apunt.

Les dues il·lustracions de l’interior i la de la coberta, de Federico Delicado, se cenyeixen al text i accentuen el to seriós i alhora poètic de la història.