Germanies. Crònica dels alçaments populars a Mallorca

Mallorca, 1531: Una padrina i el seu net, orfe, fan camí cap a casa, entre marges de pedra en sec, quan es creuen amb una colla de bandolers. Són proscrits afamats, dels pocs agermanats que resten dels qui s’atreviren a alçar-se contra els abusos dels nobles i foren esclafats pels exèrcits de l’emperador. Quan els fugitius marxen, el nen està confós per la trobada i la padrina comença a narrar la història de l’opressió del poble de Mallorca, arrelada en l’ordre feudal de Jaume I.

Germanies uneix la ploma i els pinzells de Miquel Jaume, d’Alaró, per rememorar tres moments àlgids dels alçaments populars a Mallorca; el primer, el 1391, que enfrontà els nobles de Ciutat a la població oprimida de l’illa, els forans, que foren reprimits per ordre del rei Joan I. El segon, quan, el 1450, els forans, liderats per Simó Ballester el Tort, de Manacor, posaren setge a la ciutat i Alfons el Magnànim, tot i saber la lleialtat expressa dels revoltats, ignorà les seves demandes contra el mal govern i els massacrà. El tercer, del 1521 al 1523, el pròpiament conegut com de la Germania de Mallorca, que no està exempt de lluites fratricides, i que acabà amb el cap del líder revolucionari Joanot Colom, de Felanitx, penjat en una gàbia pels segles dels segles.

L’obra presenta una bona factura d’historieta realista clàssica. Destaca el dinamisme de les escenes de batalla, amb un ús dramàtic de les perspectives i dels punts de vista i amb un horitzó inquiet que es gronxa per forçar enquadraments més expressius. Els rostres dels personatges tenen un punt d’exageració teatral que no té por d’acollir efectes grotescos per tal de reforçar la mateixa intenció expressiva. Les dones i els infants, però, es representen mitjançant uns arquetips de dibuix que de vegades minven la seva credibilitat.

L’entonació de color, dominada per grisos càlids, ocres clars i terres vermelles, és feta manualment, amb aquarel·la carregada i destacant els volums. Són quaranta-vuit pàgines de còmic molt treballat, amenes per la varietat de composicions de vinyetes i singulars per l’abundància de quadres verticalíssims o molt horitzontals que provoquen part de les solucions dinàmiques esmentades. Val la pena llegir-les.

Els moments trepidants, però, van perdent una mica de terreny a mesura que avança la història, quan l’excés general d’informació escrita comença a fer feixuga la lectura.

En qualsevol cas, els missatges són clars: Una monarquia sempre despietada i uns estaments benestants gelosos dels seus privilegis miren d’esborrar la història del poble perquè és també la història de la seva força. Però, com canten els Coanegra amb la veu de Maria Eugènia Canyelles, «Cinc-cents anys no han apagat en el cor la flama de les germanies». La lletra és també de Miquel Jaume.