En Litus no pot dormir

De monstres dins o fora de l’armari n’hi ha un munt, en els llibres infantils, o sigui que ens mirem el que tenim a les mans amb algunes reserves. Fa dies que el petit Litus no pot dormir per culpa del monstre que viu a l’armari de la seva habitació. Però, com podríem pensar pel que hem llegit fins avui, no es tracta d’un monstre que representi la por que tenen els infants en plena nit, sinó que aquest és diferent: no para de xerrar, ja que es passa el dia sol i necessita comunicar-se amb algú. Això és el que explica el protagonista a la seva amiga Mimi, i tots dos intenten trobar una solució.

Aquí text i imatge segueixen un mateix camí, en el sentit que, sense abandonar mai la narrativitat –no hi ha lloc per a subtileses ni dobles sentits–, expliquen la mateixa història fil per randa: allò que relata la paraula ho trobem en la il·lustració, en aquest cas elaborada digitalment. Amb això no intentem treure valor a l’obra, sinó que ens limitem a descriure el que veiem. De fet, més enllà dels gustos de cadascú, la història, ben narrada, té una dosi justa de ritme i dinamisme, així com el toc d’humor, també just, que demana el relat.

No ens trobem davant d’una obra que sorprengui com ho fan les que són originals i úniques, però estem segurs que En Litus no pot dormir farà que els infants gaudeixin d’una bona lectura.