En Parallamps

Parallamps és el sobrenom d’un home real, Roy Sullivan, un nord-americà nascut a la primera dècada del segle passat que va rebre l’impacte d’un llamp en, com a mínim, set ocasions. I sí, va sobreviure fins i tot l’última vegada. El text de Dalmau parteix d’aquesta realitat i converteix els fets en una ficció poètica que es complementa, a les últimes pàgines, amb informació verídica sobre la vida de Roy Sullivan.

L’autora interpel·la el lector, el convida a entrar a la història i, malgrat que algunes rimes busquen la seva complicitat i, fins i tot, arrencar-li un somriure, un cert sentit fatídic impregna el conjunt. No pot ser d’una altra manera amb el dissortat protagonista sent sacsejat per aquestes descàrregues elèctriques, i perdent amics, parella, il·lusions i també capacitats físiques. En qualsevol cas, però, la curiositat sobre la insòlita peripècia de Roy Sullivan es veu satisfeta i s’amplien els coneixements sobre el fenomen natural dels llamps.

Les il·lustracions, pel seu costat, destaquen pel sentit de l’harmonia cromàtica i la gosadia compositiva. El domini dels volums, de les formes i, en general, de la gramàtica de la generació d’imatges dona com a resultat uns dibuixos efectius quant a transmissió del missatge. També resulten estimulants les notes imaginatives i un pèl inquietants, com posa de manifest la il·lustració on es presenten els progenitors de Roy Sullivan.